Cap pas endavant en la transparència dels plens municipals

Al ple municipal d'ahir es van aprovar dues mocions de CIU; una per tal que les sessions plenàries s'emetin per Ràdio l’Arboç i l’altra perquè es realitzin a l’Auditori Municipal.

Aquesta decisió permetrà que els plens siguin accessibles a persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda i poder sentir el ple amb posterioritat a la seva celebració. Ara bé, pensem que la millora és insuficient perquè no n'incrementa la transparència. 

La transparència tant sols s'aconsegueix mitjançant canals de comunicació efectius que permetin un accés de qualitat a la informació. Fer els plens a l'auditori i publicar-ne la gravació en posterioritat tan sols en millora l'accessibilitat però no la transparència perquè la informació oral en aquest cas resulta encriptada i inintel·ligible pel ciutadà. 

Pensem que la publicació de les actes per escrit permetria tenir un accés de major qualitat a les decisions i acords dels nostres representants. La publicació del document de l'acta permet incorporar informació accessòria útil per a la correcta interpretació dels temes tractats i/o decisions adoptades pel ple. Per exemple, permet incorporar informació econòmica que no s'anomena oralment, incorporar el text d'una moció debatuda o bé introduir una relació de fets i fonaments de dret del punt a tractar, informació sovint imprescindible per poder tenir una opinió pròpia i crítica dels acords del plenari. 

Alguns exemples d'actes de sessions plenàries municipals d'altres ajuntaments:

· Vilafranca

· Vilanova

· Bellvei

Un pas més enllà al de la transparència seria la publicitat de les comissions informatives que es realitzen els dies previs a la celebració dels plens i on el consistori facilita als diferents grups municipals tota la informació necessària per al seguiment del ple. D'aquesta manera el ciutadà pot entendre el que es debat incrementant-ne la seva capacitat de participació. Però per arribar a aquest nivell de transparència cal primer haver superat passos previs molt més senzills que a hores d'ara no es compleixen com la publicació de l'ordre del dia del ple al web municipal amb suficient antelació i la posterior publicació de l'acta del ple. 

Compartim un article publicat en la darrera Beina en el que, a banda de l'opacitat dels plens, parlàvem sobre la poca transparència en la gestió del pressupost municipal. 

http://el-taulell.blogspot.com.es/2014/03/lopacitat-dels-plens-municipals-com.html

El segrest dels equipaments públics

“Edifici vell. No compleix els mínims”, “Tancat i per acabar” o “Tancat perquè sí” són els cartells que podríem penjar a la porta de l’Arbosense, del centre polivalent i de Cal Freixas, respectivament.

Cal Freixas: monument a la inutilitat.

La bombolla dels equipaments culturals a l’Arboç ha donat aquests fruits: l’Arbosense degradat després d’anys i panys de no invertir-hi el suficient; un centre polivalent faraònic per acabar (si és que mai s’arriba a acabar i tenim prou euros per obrir-ne els llums); i la cirereta del pastís, Can Freixes, on s'han invertit 450.759 € en la compra de l’edifici i 2.636.304 € en les obres posteriors (import que representa més d’un 40% del pressupost municipal de l’Arboç), amb finançament procedent de l’ajuntament, la Diputació i la Generalitat. Un edifici acabat i inaugurat el febrer de l’any 2011 i sense cap ús en l’actualitat més enllà dels assaigs de la nostra colla castellera.

Centre polivalent: el faraó Keops estaria orgullós.

La inversió és majúscula. Però cal valorar també les implicacions del temps perdut. Durant aquests dos anys i mig hem perdut l’oportunitat de gaudir d’un espai de socialització, de democratització de la cultura, un bressol d’activitats, un dinamitzador de l’oferta i la demanda cultural, un element vehicular de la participació ciutadana, un fomentador de la identificació del ciutadà amb el seu territori i un projector del poble cap a l’exterior. Dos anys i mig són molts per tothom, i especialment per un jove que el 2011 tenia 16 anys i ara ja en té 18. És evident que és força difícil identificar-se amb un poble que no t’ofereix el que necessites. És massa el temps perdut.

L'Arbosense cau a trossos. Façana de davant.

Que quan es va projectar les finances municipals eren unes altres, no cal dir-ho. Però és aquí on cal ser capaços d’adaptar-se al moment i redissenyar allò que calgui. De models de gestió d’equipaments públics n’hi ha molts, per triar i remenar. Tan sols es necessita la voluntat de tirar-los endavant i exercir la responsabilitat política d’oferir al poble allò que és seu.

L'Arbosense cau a trossos. Façana de darrera.

Però no tan sols estem perdent allò nou per estrenar. Avui a l’Arboç si una entitat vol fer un concert en un equipament municipal, la resposta és que l’Arbosense no es pot fer servir i que més enllà de les 9 del vespre no s’hi pot fer res perquè els veïns es queixen. Un cop més se'ns nega allò que és nostre. No cal ignorar les problemàtiques associades a la gestió dels equipaments públics però no podem deixar que això hipotequi la vida cultural de la vila. Punts de trobada, activitats que fan possible realitzar-se com a poble, espais que són poble. Espais vells que cal adequar i espais nous que cal obrir. Per justícia i perquè són nostres.

Abocats a la ruïna

L’Ajuntament de l’Arboç, com a administració que proporciona els serveis i les infraestructures més properes a la ciutadania -potser per escassetat d’ingressos propis, potser per estirar mes el braç que la màniga- sovint troba en els crèdits bancaris una de les fonts principals del seu finançament. Es genera, així, un deute elevat amb uns interessos que són una part important del pressupost municipal. S’actua responsablement en aquesta qüestió?

L’any 2009, amb la crisi més que anunciada, encara que poc reconeguda, l’equip de govern d’aleshores va engegar un pla de sanejament del deute, que en aquells moments estava al voltant del  128% del PIB. Aquest pla preveia rebaixar-lo en 6 anys (2015) fins quedar al voltant del 7,5% del PIB. Per fer-nos una idea de com està anant el pla, la previsió per al 2012 era que es quedés en el 43% del PIB, ja molt a prop del 7,5% final. Però la realitat és que el 2012 es va situar al 149% del PIB.

Quin cinisme i quina poca responsabilitat és dur a terme un pla de sanejament on es maximitzen els ingressos (subvencions que es redueixen o no s’acaben complint i impostos procedents de l’especulació immobiliària propis d’altres temps) alhora que es menystenen les despeses (cap mena de previsió de préstec).

Segons s’extreu de les dades de Ministeri d’Hisenda, al final del 2012 l’Arboç es situava en el 18è poble més endeutat de la província de Tarragona i ocupava el lloc 252 de tot l’Estat espanyol. El deute ascendia als gairebé 8 milions d’euros, que representen uns 1.450 € per habitant.

Amb aquest panorama sobre la taula, les previsions no s’auguren gaire optimistes, ja que els ingressos en els ajuntaments minven i les despeses augmenten, sobretot en els interessos pel deute adquirit. Potser és hora que es replantegin les polítiques d’endeutament que han estat duent a terme els diferents equips de govern o estarem abocats a la ruïna.

L’opacitat dels plens municipals com a símptoma

La política municipal és teòricament aquella més propera al ciutadà i amb més possibilitats d’incidència per part del poble. Res més lluny de la realitat en el cas de l’Arboç. Exemples ben clars i singulars en són l’opacitat dels seus plens i la poca transparència en la gestió economicofinancera del consistori.

La primera condició per poder tenir incidència i capacitat de participació ciutadana és l’accés a la informació. I és ja en aquesta primera condició on l’Ajuntament de l’Arboç suspèn del tot. La transparència és nul·la.

Els plens municipals, màxim òrgan representatiu i de presa de decisions del municipi, i espai on oposició i govern exerceixen la seva condició de representants, són opacs, l’accés a la informació d’allò que s’hi debat i acorda és nul. La publicació de l’ordre del dia del ple es fa únicament als Bans Municipals, i sovint en una data molt propera a la seva celebració. Al web de l’Ajuntament es penja de forma irregular, en alguns casos fins i tot quan ja ha passat. Un cop celebrat, les actes i els acords dels plens no es publiquen, com si tot allò discutit i tractat pels nostres representants no fos de domini públic.

La sol·licitud de les actes via instància es nega al·legant aspectes legals poc fonamentats relacionats amb la protecció de dades personals -un impediment que es resoldria evitant d’anomenar noms personals en l’elaboració de les actes. Pel que fa a la seva disponibilitat a la pàgina web municipal, la normativa d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya és clara en aquest sentit, determinant que «Les entitats locals han de publicar en llur seu electrònica les actes de les sessions del ple». Si bé és cert que especifica que s'han de tenir en compte els principis i les garanties que estableix la normativa de protecció de dades i la de protecció del dret a l'honor i a la intimitat, aquest element no ha d’impedir en cap cas la publicació d’una informació que entenem que és vital per a la transparència i publicitat de l’activitat del consistori. Tampoc s’utilitza un recurs públic municipal com és l’emissora Ràdio l’Arboç, per retransmetre els plens. Així doncs, a l’Arboç la possibilitat de tenir accés a la informació de l’activitat política dels nostres representants es redueix a l’assistència presencial als plens.

Un altre element central de l’activitat política de l’ajuntament és el pressupost municipal. Saber a què es destinen els nostres recursos i d’on provenen els ingressos municipals és evident que ens interessa a tots. Per això pensem que fer públic el pressupost municipal de cada exercici, l’estat d’execució pressupostària i el detall de les modificacions pressupostàries és central per a la transparència de la política municipal. I aquesta també és una informació tancada amb pany i clau a l’Arboç.

Durant aquesta legislatura els nostres representants han aprovat tres pressupostos municipals, reiterades modificacions pressupostàries, plans de sanejament del dèficit públic, modificacions urbanístiques, pujades d’impostos, mocions d’aspectes ben diversos, etc. La major part d’aquests temes s’han discutit i aprovat al Ple Municipal. Decisions tancades amb pany i clau que ni tan sols passen el primer pas de la voluntat de transparència. Una situació ben ridícula i ben simptomàtica de la concepció de la democràcia dels nostres representants, com si cada quatre anys el nostre vot fos un xec en blanc i com si l’única via informativa a la qual podem tenir accés és la de notes de premsa propagandístiques i amb automedalles del polític que està al govern (només d’allò que queda maco a la foto, és clar) i els més que escassos butlletins i comunicacions de l’oposició atacant aspectes concrets del govern sense una anàlisi que vagi massa més enllà de la crítica simplista. Una quasi nul·la transparència que emmudeix la democràcia, una democràcia ben pobra.